¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes

Tomo 1, página 197

Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.

6. Wifredo el Velloso

54 «…afianzó su dominio frente a los de Huesca y frente al conde.»

«Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («fou derrotat i sofrí fortes pèrdues (884)»); Sabaté, «Vifredo» («Al año siguiente [883], Vifredo pretende cercenar el emergente peligro leridano, pero fracasa antes de llegar a la ciudad»; «En 891 se sufre otra incursión musulmana. En 896 Muḥammad b. Lubb afianza su dominio leridano tanto contra los at-Tawil de Huesca como contra el conde Vifredo»).

55 «…mismo de una lanzada, “de la qual morí al cap d'alguns dies”.»

Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 112, que traduce al catalán el texto de Isa ibn Ahmad recogido por Ibn Hayyan en el Muqtabis, a partir de la transcripción de Josep M. Millàs i Vallicrosa, «Els textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia», Quaderns d'Estudi 14 (1922): 125-161; «Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («fou vençut i ferit o mort d'una llançada pel mateix Llop»). Otras fuentes atribuyen el ataque a Ismail ibn Musa (cronología del Diccionario Biográfico electrónico) o a Muhammad ibn Lubb (Sabaté); véase el registro de verificación. Jarrett, «Engaging Élites», pp. 229-230, fecha la muerte en el 898, citando la traducción de Dolors Bramon, De quan érem o no musulmans (Vic, 2000), § 316.

56 «…redactó cuando Suñer gobernaba ya Barcelona, entre el 911 y el 947.»

Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 112 («Aquesta notícia sembla haver estat redactada per Isa ibn Ahmad en temps del govern del nostre comte Sunyer, o sigui entre 911 i 947»).

57 «…“comte i marquès, fundador d'aquest monestir”, cuyo cuerpo reposaba en el claustro.»

Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 12, que traduce la nota del martirologio de Ripoll según Pròsper de Bofarull, Los condes de Barcelona vindicados, vol. 1 (Barcelona, 1836) («El III dels idus d'agost (o sigui, l'11 d'agost) morí Guifré, comte i marquès, fundador d'aquest monestir, el cos del qual reposa en el claustre»).

58 «…no el sitio, y que la batalla fue probablemente en el Vallès.»

Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, pp. 112-113 (Valldaura, Santpedor, Besora, valle de Ora; «la transcripció del text d'Ibn Haiyan sembla ésser molt difícil i insegura») y p. 120 («Sabem el dia que va morir Guifré I, però no sabem on va morir. Havia estat ferit de mort en batalla, probablement al Vallès»); «Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («potser prop de Caldes»); Sabaté, «Vifredo» («caerá herido de muerte en Valldora, en el interior del valle de Lord»).