Tomo 1, página 178
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
5. Al-Ándalus y la frontera franca
113 «…ellos, al parecer, el de Terrassa; acabó destituido por sospechas de traición.»
«Odalric», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/odalric (expedición de Mūsà ibn Mūsà, de los Banū Qāsi, contra Barcelona en el verano de 856, que «saquejà el territori i destruí diversos castells»; «es degué fer sospitós de traïció […] i fou destituït»).
114 «…por infidelidad en el 862 y abandonó los condados en el 864.»
Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Humfrido: Carlos el Calvo «el va deposar per traïció el 862. Resistí fins al 864, any que abandonà els comtats»).
115 «…algunos fueron destituidos y Bernardo de Septimania y su hijo Guillermo, ejecutados.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («van ser francs quasi tots els comtes importants de la Marca fins el 878 […] llevat de Sunifred»; «alguns comtes van ser destituïts o expulsats (Odalric, Unifred i Bernat de Gòtia) i algun, executat (Bernat de Septimània i el seu fill Guillem)»).
116 «…manos ajenas, lo que lo enfrentó con el obispo de Barcelona, Frodoíno.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernat-de-gotia («El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia»; «Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats»; «l'enemistat entre Bernat i el bisbe de Barcelona, Frodoí»).
117 «…de aquel año, no compareció, y fue desposeído de todos sus honores.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana («es revoltà contra Carles (878)»; «En negar-se a comparèixer al concili de Troyes (agost del 878) […] fou desposseït de les seves honors»).
118 «…en la rebelión del 848; el Rosellón pasó a su hermano Miró.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana («Barcelona i Girona foren lliurades a Guifré I d'Urgell-Cerdanya (Guifré el Pelós), i Rosselló, al seu germà Miró de Conflent»; «el darrer comte franc que governà el comtat de Barcelona»); Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Wifredo, «Fill del comte Sunifred I»; conde de Urgel y Cerdaña «vers el 870»).
119 «Barcelona volvía a manos de un hombre del país.»
«Comtat de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («el comtat de Barcelona fou atribuït a un personatge del país, Guifré I el Pelós»); Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («Des del 878, de nou separada Catalunya de la Septimània»).
120 «…su hermano Miró. Barcelona volvía a manos de un hombre del país.»
Sobre el origen de la dinastía de Guifré, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Els primers comtes catalans (Barcelona: Teide, 1958; reed. Vicens Vives). Localizada en catálogo (Open Library); no se ha consultado la página.