¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes

Tomo 1, página 155

Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.

5. Al-Ándalus y la frontera franca

32 «…expedición de saqueo que llegó hasta Narbona, pero no recuperó lo perdido.»

Salrach, «La intervenció carolíngia» («expedicions de saqueig com la d'Abd al-Malik, del 793»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («a partir del 793, els sarraïns atacaren Girona i Narbona»).

33 «En la retirada, aquella expedición destruyó la ciudad de Urgel.»

Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («una expedició de represàlia enviada per l'emir de Còrdova (793), que arribà a terres ultrapirinenques i, en la retirada, destruí la ciutat d'Urgell»).

34 «…el palacio de Carlomagno y se encomendó a él con su ciudad.»

Annales regni Francorum, s.a. 797 («Barcinona civitas Hispaniae, quae iam pridem a nobis desciverat, per Zatun praefectum ipsius nobis est reddita. Nam ipse ad palatium veniens domno regi semetipsum cum civitate commendavit»), texto latino en The Latin Library, https://www.thelatinlibrary.com/annalesregnifrancorum.html. Edición de referencia: Friedrich Kurze, ed., Annales regni Francorum, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 6 (Hannover, 1895), https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_6/index.htm.

35 «…Zatun de los anales y al Zadun de Ermoldo con Sadun al-Ruayni.»

Sénac, «La Catalunya musulmana» («Zado — Sa'adūn al-Ru'ainī —, governador sarraí de Barcelona»).

36 «…en Osona, Cardona y Casserres, en el corazón de la actual Cataluña.»

Salrach, «La intervenció carolíngia» («un comte de nom Borrell […] establí guarnicions a Osona, Cardona, Casserres i altres llocs, al final del mateix segle»).

37 «…de Barcelona, para que nadie sorprendiera a los sitiadores por la espalda.»

Astrónomo, Vita Hludowici imperatoris, cap. 13, en Ernst Tremp, ed., Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs. Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 64 (Hannover: Hahn, 1995), pp. 314-316 («divisoque in tres partes exercitu, unam quidem Ruscellioni ipse permanens secum retinuit, alteri obsidionem urbis iniunxit, cui Rotstagnus comes Gerundae praefuit, terciam autem […] ultra urbem sedere praemisit»), https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_64/index.htm. Para Luis como rey de Aquitania, Salrach, «La intervenció carolíngia».

38 «…prefirió volverse contra los asturianos, que le infligieron una derrota todavía mayor.»

Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 316 («Rex vero Sarracenorum protinus auxiliatum et exercitum direxit»; «Erat enim ibi Uuillelmus, primus signifer»; «in Hasturas sese verterunt cladem que illis inprovise importaverunt, sed multo graviorem reportaverunt»); para la identificación de Guillermo de Tolosa, Tremp, p. 317, n. 149.