Tomo 1, página 153
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
5. Al-Ándalus y la frontera franca
20 «…que estos aceptaran que sus habitantes siguieran rigiéndose por la ley visigoda.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic (ocupación musulmana de Narbona «entre el 720 i el 759»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («Narbona passà a mans franques l'any 759, després que aquests acceptessin mantenir la lex Visigothorum»).
21 «…antigua piscina bautismal apareció un dírham del emir Abd al-Rahman I (755-788).»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («el nucli urbà que mostra més vitalitat»; «un dirham d'Abd al-Rahman I (755-788)»).
22 «…gobernador de Zaragoza Sulayman al-Arabi y en contacto con el rey Carlos.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» (Ibn Ḥazm: «'Amīra ibn al-Muǧāhir al-Tugībī», gobernador de Barcelona dos años; al-'Uḏri: «'Ayšūn ibn Sulaymān al-A'rabī, fill del governador de Saragossa i en contacte amb el rei Carles»).
23 «…pensar que todo o parte de su alto clero huyó a Italia.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («la presència a Verona, l'any 722, de l'Oracional visigòtic»).
24 «…ciudad en aquellas ruinas, aunque el campo de alrededor probablemente siguió cultivándose.»
«Ciutat de Tarragona», Catalunya Romànica (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/ciutat-de-tarragona («els testimonis literaris resulten força explícits respecte a l'absència de població entre els segles VIII-XI»; «Ni les fonts escrites ni el registre arqueològic no permeten inferir cap caràcter urbà»; «Una ocupació de caràcter rural»).
25 «…bulas reconocían que el lugar estaba despoblado y no se podía habitar.»
«Ciutat de Tarragona», Catalunya Romànica (bulas de Juan XIII del 971, que «informen del despoblament del lloc i de la impossibilitat d'habitar-lo»).